BCN amb perspectiva

A l'octubre, vam conversar amb en Rafa Crespo qui, a més d'estar estretament vinculat a l'africanisme (és el secretari general del Centre d'Estudis Africans i Interculturals), és una persona amb un gran recorregut i experiència en processos participatius tant de la ciutat de Barcelona com dels seus voltants.

Amb en Rafa hem parlat dels processos participatius, dels seus espais, agents i impacte, amb una especial mirada a la participació de les dones i dels col·lectius en exclusió. També hem parlat de la participació digital i de les mancances que hi ha en aquest àmbit dins del teixit associatiu local.

Gràcies, Rafa, per compartir amb nosaltres el teu temps, dedicació, estima comunitària i saviesa.

Participació

Inclusió externa o presència

"Quan vaig començar, em vaig adonar que quan parlàvem de participació veïnal solien ser homes d'edat mitjana-alta amb una situació laboral estable, i quedaven fora les persones joves, les dones i els col·lectius en exclusió: gent aturada, gent per origen... Conforme ha anat, sobretot en els barris, obrint-se la mirada que havien de participar totes les persones, s'han tingut més en compte a aquests col·lectius. De totes maneres, les situacions d'exclusió dificulten molt la participació en els processos estàndard de l'administració pública, per la mateixa situació d'exclusió i discriminació."

"Entre les persones joves hi ha certa desconfiança cap als processos participatius, sobretot si els organitza l'administració pública, ja que es qüestionen de si a més de ser tractats com joves, també se'ls tractarà com algú que necessita treball, habitatge, etc. Ens hem adonat que quan parlem de processos participatius amb joves es plantegen temes molt estructurals, no només els vinculats a la seva edat, sinó amb perspectives de futur."

"Al poble gitano, les persones que hi participen són, d'alguna manera, les més estàndard: les que han estudiat, les que s'han associat, les que estan acostumades a relacionar-se amb l'administració pública ... No obstant, hi ha un sector al qual no arribem. Per això, cal tenir en compte altres dies, altres espais, altres moments per a la participació."

"Als col·lectius minoritaris també hi ha diversitat interna i s'acaba tenint uns interlocutors clàssics, ja que és difícil arribar a altres sectors del col·lectiu. S'ha de tenir en compte no cridar sempre a les mateixes persones, sinó de tenir un coneixement dels col·lectius minoritaris perquè vinguin també altres sectors. Amb el poble gitano, per exemple, has de tenir en compte que no vinguin només els homes de sempre, sinó també les dones i la gent jove."

"Difícilment una persona no podrà venir cap dia del procés, però encara que no pugui venir l'has de mantenir informada. També has adatapar-te, sobretot a nivell d'horaris o de dies. Les persones comerciants, per exemple, tanquen a les vuit i mai poden participar. En canvi, si poses una reunió a les vuit no podran venir altres persones, però hi haurà un dia que la posaràs a les cinc. Cal ser prou flexibles perquè no sempre pugui participar tothom però que acabi participant tothom. Sempre hi haurà algú que es queixarà, no és dolent, només vol dir que t'has adaptat a altres persones, però no és convenient estipular que les reunions seran sempre a les sis de la tarda a tal espai."

Inclusió interna o veu

"Encara que hi hagi dones en un procés participatiu, moltes vegades no són les que controlen el procés. Estan, opinen, però al final els portaveus acaben sent els homes, sobretot en l'àmbit veïnal."

"Les decisions s'han pres per votació. Però que votin moltes persones és complicat. El que sí que hem d'intentar és que votin persones de col·lectius el més diversos possible perquè encara que no hagi participat molta gent, això permet que hagin participat persones dels diferents sectors. Que no acabin votant homes blancs i adults, sinó seran ells els que decideixen. Encara que durant el procés d'informació i propostes hagin participat col·lectius exclosos o minoritaris, aquests també han de participar en la votació. No obstant, en temes d'estrangeria tenim un dèficit: es pot treballar la diversitat cultural però si després no poden votar tenim un problema. amb el jovent passa el mateix si, per exemple, només podin votar les persones majors de 18 anys, què passa amb les menors de 18?"

"La meva hipòtesi és que per aplicar una visió diversa, membres de col·lectius diferents i diversos han de participar en el disseny del procés participatiu, no que algú que no és d'aquests col·lectius dissenyi el procés i després cridi a aquests col·lectius quan ja està tot muntat. 'Jo m'incorporo una cosa que ja està muntada i que la controla algú que no és dels "meus": un adult, un home, un paio, un blanc ...' Potser si participessin en el disseny del procés seria diferent, ja que el farien propi des de l'inici. Un punt en contra és que això allargaria el procés, però potser l'asseguraria. Com que estem molt condicionats pel calendari (electoral, de projectes, de subvencions ...), això dificulta els processos de base, que solen ser lents ja que necessiten més temps de preparació i de caldejar l'ambient perquè després la gent participi."

"Si no vigilem, pot succeir que els processos es tornin molt tècnics i que els acabin controlant persones tècniques i/o entitats especialitzades en processos participatius, i que es perdi la condició de base, la qual hauríem de promoure més."

Cures

"No dediquem molt de temps a tenir cura unes de les altres, a conèixer-nos, i potser caldria promoure primer aquests espais. El que hem notat és que els processos participatius desenvolupats en un entorn o col·lectiu on no hi ha una dimensió comunitària forta, acaben sent processos febles. En canvi, on hi ha una base interrelacional entre les persones, encara que sigui per conflictes, els processos funcionen. Encara que sigui un estereotip, però és el que em trobo: a Nou Barris és més fàcil implicar la gent en processos participatius que a l'Eixample; ja que Nou Barris té aquesta base, la qual s'ha transmès generacionalment. Si has de decidir comunitàriament sobre l'espai públic, l'has habitar i tenir-lo com un espai de vida. a Nou Barris la gent està al carrer, a canvi a l'Eixample hi ha molt trànsit, la gent passa molt, però està poc al carrer."

"Estem disminuint el coneixement presencial i de territori, mentre augmentem el coneixement a través de les xarxes. Per això, cada vegada més s'intenta que els processos participatius siguin espais de trobada veïnal o de col·lectius, que siguin experiències també de relació interpersonal. Durant la fase de deliberació d'un procés, vam fer passejades pel barri amb les veïnes i veïns. No és molt original, però va funcionar molt bé i ens vam adonar que, a part de la gent gran, no hi havia coneixement del propi barri."

"Si no hi ha una situació prèvia de convivència, el procés participatiu es converteix en un procés en el qual s'ha de promoure la convivència entre les persones que no tenen experiència d'interacció."

"És important fer un treball de camp i tenir coneixement previ abans de muntar un procés participatiu. Una diagnosi comunitària i compartida pot ajudar a adaptar el disseny del procés a les característiques del territori o del col·lectiu."

"En la fase de diagnòstic s'han d'identificar tant els conflictes com les relacions de poder que hi ha. S'han de conèixer els conflictes previs entre entitats, els espais complicats..., perquè sortiran. Per tant, si sorgeix un conflicte hi ha dues fórmules per gestionar-lo: si és un tema comunitari de sectors oposats (entre comerciants i un altre col·lectiu, per exemple), s'atura el procés i es fa la mediació, perquè si no el conflicte pot acabar afectant seriosament el procés. Si és un tema interpersonal (entre dirigents veïnals o d'entitats, per exemple), s'alenteix el procés però no s'atura, es separa les parts i es fa la mediació perquè es posin d'acord: o ambdues parts segueixen en el procés o cap."

Espais Participatius

"Les AFAs són sobretot espais participatius i associatius de dones, mares, més que de pares. Caldria veure com es podria afavorir una visió més feminista en aquests processos, fins i tot pel que fa a activitats, perquè encara que participin dones, acaben sent processos patriarcals, no transformen. El fet que hi participin dones no garanteix que el procés tingui una mirada feminista."

"Cal aprofitar els espais on ja hi ha les minories. Per exemple, si tens un espai interreligiós o un espai on hi ha les entitats de dones, has de començar el procés dirigint-te a aquests espais perquè et permetrà, com a mínim, anivellar els desequilibris."

"Hem de preparar els espais i no ho fem: busquem una sala, movem cadires i llest. Les millors experiències han estat aquelles on s'ha preparat l'espai amb una mica d'escenografia, ambientació amb fotos, plantes ... Cal fer un espai còmode i acollidor, no només institucional. Una vegada em va dir un africà: 'ens crideu i jo aquí no puc estar, porto mitja hora i estic atabalat: no hi ha llum, és baix, gris ... jo aquí no m'inspiro'. En canvi, si fas un espai còmode, hospitalari, la gent d'entrada es relaxa i és més fàcil que s'obri la ment. Amb joves generem espais amb coixins a terra, sense cadires tipus classe, sinó identifiquen l'espai participatiu amb una sala d'l'institut, muntes un chillout, poses música, i ja és una altra cosa."

"Actualment, no pots fer cap procés participatiu sense xarxes, sense la dimensió digital".

"No s'ha fet formació ni capacitació en temes digitals. Al final, s'acaba implicant de manera proactiva qui ja en sap. En el teixit associatiu del territori, més enllà de les associacions de joves i d'alguna més, hi ha un dèficit brutal en el tema digital. És evident que cal capacitar."

"L'acompanyament digital ha tingut un gran impacte i ha permès, a més a més, poder fer un relat del procés. Abans només presentàvem el resultat i alguna foto de l'inici. Ara es pot fer un relat audiovisual del procés, mostrar l'abans i el després, donar més informació, crear microdebats sobre les propostes... lo digital permet fer la crònica del procés amb diversitat i pluralitat."

Comunicació

"Hi ha una inclinació a comunicar de forma estàndard: cartells, a través de les persones que coneixem ... Cal començar a generar altres espais, fer servir molt més les xarxes socials i també contactar amb els espais on hi ha la gent, com per exemple els mercats. L'estratègia comunicativa ha de considerar tant els canals presencials com els digitals."

"Si es vol, per exemple, que participin les AFAs (Associació de Famílies d'Alumnes), no s'ha de contactar només amb la presidenta o el president, sinó cal anar a una reunió de l'AFA i aprofitar la trobada per explicar-ho a més persones, no només a la junta. Perquè si no és molt piramidal: parlem amb les persones responsables i esperem que aquestes expliquin a les de baix. Cal anar a aquests espais, a part del que es pugui fer per les xarxes. El nivell presencial és molt important."

"Cada vegada que muntem un procés participatiu plantegem, d'entrada, que hi ha d'haver una estratègia comunicativa. No muntem el procés i després pensem com el comuniquem. Des de l'inici, amb el grup motor, establim quina estratègia comunicativa farem del procés i com implicarem a nivell digital i presencial. Però, què passa? Moltes de les persones que estem en processos participatius no tenim ni idea de comunicació i hem d'incorporar als equips persones que sàpiguen de comunicació i, sobretot, de la digital."

"Es requereix d'algú que porti el tema de la comunicació. M'ha passat un parell de vegades que la cosa s'infla tant que cal contractar alguna persona tècnica especialitzada que controli les xarxes. No em refereixo només a una persona que sigui periodista o publicista, sinó a persones especialitzades en temes de comunicació social i noves tecnologies."

Agents

Grup Motor

"Els grups motor haurien de tenir en compte les persones dels col·lectius que fins ara no han participat, no muntar un grup motor amb les persones de sempre. Les de sempre hi han de ser, però també és convenient convidar a títol individual a alguna persona que pugui tenir veu en un col·lectiu concret, encara que no estigui associada."

"Les persones que participen en els grups motor solen tenir un perfil de militants socials. A part d'algú que pot apuntar-se per qüestions personals de protagonisme o per interessos polítics (que n'hi ha), normalment les persones que formen part d'un grup motor tenen una trajectòria personal col·lectiva significativa. Són gent que creu en el procés i s'estima el seu barri, la seva escola, la seva plaça, el que sigui, gent que es vol implicar des de l'inici i que està disposada a explicar el procés i a dinamitzar-lo. Gent que s'ho creu. "

"Hem de parlar amb sinceritat a les persones i que confiïn de que tindran capacitat de proposar, deliberar i decidir. I que la seva decisió serà vinculant. Cal actuar amb claredat i transparència, sobretot amb els col·lectius discriminats i que el procés serveixi per dignificar-los. Encara que saben que la seva situació de discriminació o exclusió no se solucionarà en un procés participatiu, donar-los veu, no una veu a part, sinó una veu integrada en el procés estructural, és un pas. "

"Crec que el grup motor és cada vegada més imprescindible, perquè és la manera que s'impliquin en el disseny. Punts febles o dificultats: primer, si no es fa una bona selecció (entre cometes), els interessos individuals poden afectar el propi disseny del procés. En segon lloc, que estigui sobredimensionat, és a dir, que es vulgui involucrar tots els col·lectius i que finalment sigui un grup inoperatiu, perquè es converteix en una assemblea de gent oposada que cada vegada que es troba no decideix ni proposa res. Un altre punt en contra és que si el procés es planteja en molt de temps, en sis mesos per exemple, és complicat mantenir el grup motor si no es fan coses al mig. És quelcom que s'està incorporant en els temes participatius: per mantenir el caliu s'han de fer coses, no només tenir al grup participant, això esgota. Mentre s'està en el procés, el grup organitza activitats sobre temes d'interès o en dates concretes, amb la idea que això formi part de la estratègia comunicativa. Crec molt en aquesta estratègia de fer coses entre mig: algun menjar, xocolatada, paella..., activitats de caracter ludicofestiu organitzades pel grup motor."

Persones Facilitadores

"El perfil és de persona interessada en la dimensió comunitària democràtica, compromesa en la lluita contra les discriminacions i amb competències en comunicación social, amb capacitat d'escolta i de conduir grups."

"El paper de la persona facilitadora és de dinamitzadora, coordinadora i motivadora de la participació. Crec que és necessari que les persones que dinamizen els processos tinguin la formació adient. El que no tinc clar és si hi ha prou oferta per accedir a la formació."

Impacte

Apoderament de la ciutadania

"Les normes dels processos participatius les seguim marcant des de fora. Crec que canviar o establir normes des de la base és una assignatura encara pendent. L'única via que potser podria funcionar és, un cop acordat el disseny del procés, establir un espai comunitari de seguiment i avaluació del procés que permeti reorientar-lo si es detecta que no funciona com s'havia previst. El disseny del procés ha de ser flexible perquè si es detecta, per exemple, que hi ha col·lectius que no estan participant o als quals no estem arribant, es pugui avaluar i tenir capacitat de resposta per canviar el previst."

"Els processos de reflexió i d'aprenentatge estan implícits en un procés participatiu perquè és una experiència de convivència i de treball en comú, basat en els valors democràtics d'equitat i fraternitat. S'ha d'aprendre a relacionar-se, escoltar, proposar, reconèixer, negociar, decidir, renunciar, ... També es poden treballar estereotips i prejudicis interseccionals (edat, gènere, edat, origen, classe, territori, orientació sexual, ...)."

"Les eines de seguiment i avaluació són encara molt precàries. Però és important que del grup motor del procés sorgeixi una comissió de seguiment i avaluació que vetlli per la transparència del procés participatiu i mesuri l'impacte. Més enllà de les dades quantitatives-estadístiques (persones que han participat, sectors, ...)."

"De moment hi ha poca flexibilitat per sortir dels paràmetres establerts, perquè sempre hi ha una tendència a la institucionalització dels processos participatius. Tenim una oportunitat amb les TICs per incorporar espais públics oberts, equipaments esportius, religiosos o comercials com a espais de participació ciutadana, no només com espais d'ús públic."

Facilitació o autogestió?

"El camí cap a l'autogestió passa, en primer lloc, per un procés de renúncia i de desempoderament per part de les administracions i sectors que han controlat els espais fins ara. En segon lloc, cal capacitar i donar poder a sectors desfavorits i exclosos en la gestió administrativa i econòmica dels espais. Finalment, s'ha d'implicar el conjunt de la comunitat en els processos d'autogestió. "