BCN amb perspectiva

A finals d'octubre vam conversar amb la Georgina Dezcallar, sòcia fundadora de Circula Cultura, cooperativa d'educadores socials que treballa a través de la participació, l'espai públic, les arts i la cultura en el disseny, el desenvolupament i l'avaluació de projectes socioeducatius i comunitaris, així com en l'acompanyament d'iniciatives comunitàries.

De la gran tasca que fa Circula Cultura, destaquem la iniciativa d’acció social, educativa i comunitària "Fes Kiosk!" (més informació), la facilitació del procés participatiu per a dissenyar la nova plaça de la Generalitat de Sant Boi de Llobregat (on es va fer ús de Decidim) i la dinamització d'espais de participació infantil i adolescent. Aquestes experiències han estat el fil conductor de la nostra conversa que ens ha deixat les següents reflexions i aportacions.

Gràcies, Georgina i Circula Cultura, per rebre'ns i compartir amb nosaltres la vostra experiència i saviesa en participació comunitària.

Participació

Inclusió externa o presència

"De les persones que van participar en el procés hi havia un gran teixit de veïns i veïnes de tota la vida, que duien molt de temps vivint al barri, que habitaven molt la plaça i que ja ens coneixien: aquest grup van tenir un pes important. Però hi havia moltes famílies, d'origen pakistanès o marroquí, que les coneixíem perquè els infants participen al Kiosk, que no participaven dels debats sobre la remodelació de la plaça. Finalment, vam aconseguir que vinguessin algunes persones amb d'aquest perfil, però no totes. Gent jove tampoc n'hi havia, d'entre 16 i 35 anys i sense fills a càrrec. De gent gran sí que n'hi havia".

"Tot i que vam fer una bustiada perquè arribés la convocatòria a tothom, a vegades passa que el missatge no arriba: si no coneixes què passarà, no t'hi sumes. La sensació que teníem és que la gent que venia era perquè vivia prop de la plaça i feia temps que reclamava un canvi, és a dir, que (el procés) naixia d'una necessitat de la gent, la qual tenia ganes de veure què passava. A més a més, teníem un vincle de confiança previ, no érem unes persones desconegudes. La gent que no va venir crec que no es va sentir interpel·lada pel que estava passant, potser pels rols de poder o la imatge col·lectiva que hi ha sobre els mateixos veïns i veïnes de les dinàmiques habituals, 'què hi he de fer, jo, allà?'." 

Inclusió interna o veu

"Crec que hi havia la veu majoritària d'homes grans, sobretot perquè aquí hi ha l'associació de veïns i veïnes —més aviat de veïns— que fa molts anys que existeix i que arrossega unes dinàmiques de poder masculí i de sheriff del barrio. El perfil més abundant era aquest, tot i que després hi havia gent diversa. També vam incloure la infància a través d'un procés paral·lel amb infants."

"Per donar veu a les minories intentàvem donar espai a altres persones i convidar a recollir altres relats a través d'eines de facilitació de grups que intenten treballar la diversitat al grup. També vam intentar treballar amb eines que no fossin només paraula, és a dir, a través de dibuixos o de dinàmiques amb imatges. Però, què passa? Que estan molt acostumats o acostumades a parlar i si el grup no sap que farà una dinàmica una mica més creativa, les persones tendeixen a xerrar i a tornar a les lògiques de diàleg on algú té més veu que un altre."

"Els infants ja ens coneixien del Kiosk i mentre les seves famílies estaven treballant, paral·lelament una de nosaltres estava amb ells. Al principi vam formular-ho diferent, però ens vam adonar que si les famílies venien i tenien fills a càrrec, algú els havia de cuidar i vam aprofitar-ho."

"Les decisions del funcionament del procés (quan fèiem les sessions, on...) eren preses per nosaltres i l'Ajuntament. La decisió de com quedaria la plaça va ser presa amb els veïns i veïnes. L'arquitecte municipal, el regidor i el cap de participació també formaven part dels grups de treball, però no opinaven, en això sí que hi havia un acord previ. En canvi, sí que ajudaven a puntualitzar coses, a aterrar la conversa quan anava cap a un lloc massa idíl·lic o fictici, a indicar què era possible i què no."

"Vam fer grups de debat amb gent diferent on es van donar idees i propostes. L'arquitecte va recollir-ho i va fer diferents propostes. Després es van presentar les propostes i es van fer apunts per a redefinir o matisar el que havia sortit, ja que no deixava de ser la idea de l'arquitecte utilitzant la veu o les idees de les persones. A continuació, els veïns i veïnes van votar una de les propostes a través de la plataforma Decidim, però després no hi ha hagut cap compromís. Tot i que la feina de l'Ajuntament ha estat molt ben feta, al final ha faltat un retorn de la proposta que ha guanyat. Sí que ha sortit a internet, però no hi ha hagut cap espai per a explicar com es desenvoluparà la proposta."

Cures

"Normalment intentem crear espais de coneixement i confiança a través d'alguna dinàmica que permeti conèixer qui som i d'on venim cada persona, o a vegades generem petits grups de dues o tres persones i després ho compartim en gran grup, perquè ajuda a agafar confiança. Si és amb infants, creem espais a través d'un joc. Per part nostra, expliquem molt bé qui som i qui tenen davant, i això ajuda que també s'obri el grup." 

"Treballem bastant amb estratègies que ens permeten anar escoltant, no només al principi i al final, sinó també durant la sessió poder saber què va pensant la gent. Depèn del motiu de la trobada i depèn de l'espai i el temps, però treballem bastant que la gent pugui expressar què és el que necessita, què és el que vol o com està."

"Pel que fa a la gestió de conflictes, ens estem formant. Som educadores, però pensem que requereix bastanta formació. Mesurem molt com podem abordar un conflicte en funció del conflicte, de si tornarem a trobar el grup, de quines eines i quina informació del grup tenim. A vegades, el deixem passar, si no ens veiem capaces d'abordar-lo o per evitar obrir quelcom que després generi unes conseqüències pitjor. En principi, com a educadores, ens és difícil deixar-ho passar. Quan són conflictes que estan travessats pel gènere, pel masclisme o per un tema racial, intentem aturar-los i deixem de banda allò que fèiem, perquè pensem que és important, que forma part del grup i del que està passant. Ara bé, no sempre pots: a vegades estàs a un institut, tens una hora i estàs treballant una sessió participativa per un tema concret i hi ha un cas heavy, però no els tornaràs a veure, llavors és difícil abordar el conflicte com ens agradaria."

Espais Participatius

"No hi ha una recepta que et digui com ha de ser un espai participatiu i, en part, n'és la gràcia. Sí que crec que hi ha una clara diferència entre infants i adults pel que fa a espais o de necessitats de barrejar la feina i el joc, per exemple. No hi ha una recepta però sí que és important fer-los a mida. Si tens l'oportunitat , és interessant fer-ho amb la gent que participarà, és a dir, que formin part també de la decisió de l'espai i que se'l puguin fer seu, no nosaltres dir com ha de ser, sinó poder fer el disseny o la proposta d'espai amb la gent que participa."

"Nosaltres treballem molt l'espai públic perquè pensem que té un punt de visibilitat interessant. Crec que molts processos de participació quan són al carrer connecten diferent amb la gent, són oberts i hi ha una altra manera d'estar. Però no vol dir que altres processos o situacions més delicades s'hagi de tenir més cura. És important l'espai."

"En aquest projecte del Kiosk treballem molt al carrer, és a dir, tenim xarxes (instagram, facebook), a través de les quals anem informant sobre el que fem, però no hi ha espai (virtual) on es pugui decidir què fer aquí, és més en la dinàmica d'estar aquí. Quan arriben aquí sí que hi ha espais per decidir què fem."

Comunicació

"Des de les xarxes intentem fer seguiment dels projectes que fem, tot i que som dues i no tenim cap departament de comunicació, amb lo qual és difícil estar al dia de tot. Des del facebook de Circula o des de la pàgina web, sí que ens agradaria tenir un espai per compartir reflexions, però no és un espai obert."

"A les xarxes anem visibilitzant coses que fem: a l'instagram, a la web, al facebook o al twitter. A través del consell d'adolescents van gestionar un instagram dirigit a adolescents el qual el porten ells i elles, a cada sessió de treball fan un feedback (mira avui hem fet això, tenim allò altre...) i creen xarxa directament."

Agents

Grup Motor

"Em venen al cap dos processos de participació adolescent on vam treballar amb grup motor. En un municipi es volia crear un espai de participació adolescent-infantil, vam fer un sorteig i van sortir uns vint adolescents-infants que tenien l'encàrrec, de manera voluntària, de pensar com havia de ser aquest espai. És una experiència molt interessant, perquè si s'ha de posar l'Ajuntament a fer un procés o a crear un espai de participació per infants, té tot el sentit que siguin ells qui facin una primera pluja d'idees de coses que els aniria bé, o no, què els agradaria, què no els agradaria, i que serveixin com a taca d'oli per a la resta de companys i companyes."

"A vegades, des de l'Ajuntament no s'arriba segons on i si el mateix grup motor és d'infants i adolescents, coneixen i controlen el territori, controlen per on es mou la comunicació i ajuden a saber on anar. En aquest municipi el que ens va passar és que no hi havia una cultura de participació molt arrelada i als joves moltes vegades els hi venia de nou."

"Per a identificar persones motivades que puguin formar part d'un grup motor és clau la feina en l'àmbit local i tirar de sinergies i confiances. A nosaltres ens ajuda a conèixer gent del territori diversa, participar en diferents processos o espais, i tenir aquest marc bastant present, i saber no tant qui és sinó què fa, què li interessa, què li motiva... és difícil, però al llarg del temps vas fent aquesta xarxa que t'ajuda en el moment que necessites crear un grup motor."

Persones Facilitadores

"Ha de ser una persona que estigui bastant atenta, que s'hagi treballat a ella mateixa o que tingui un posicionament sobre per què està allà i quin és el seu rol allà. Crec que és clau saber-se situar i poder-ho compartir. Hi ha d'haver també un punt de saber escoltar què està passant al grup, més enllà del que s'estigui xerrant, del que hi ha però no es veu, que són eixos de gènere, d'origen, d'edat, etc. També conèixer els conflictes del mateix barri, o sigui, una persona present, amb eines per poder fer que cada persona se senti còmode parlant."

"Crec que ha de ser una persona amb una mirada i una consciència social i de problemàtiques important. Mirant cap al meu terreny, crec que des de l'educació social hi ha una base d'eines de l'educació sota una mirada d'inclusió i integració. La participació és més que donar quatre idees en quatre post-its, sinó és relacionar-te amb l'altre, és escoltar, és deixar-te transformar a tu mateixa. Llavors la persona que facilita ha de ser algú que tingui les eines per aconseguir-ho i per fer conscient al grup que allò està passant. Jo ho miro des de l'educació social i per a mi els processos de participació tenen un component educatiu molt interessant i ho intentem treballar des d'aquí, no des de l'objectiu final sinó des del procés."

"La persona facilitadora té un rol d'explicar el que uneix el grup, facilitar la informació necessària, però també ha de jugar un paper de no només arribar a l'objectiu, sinó facilitar que tothom pugui parlar, que tothom es senti escoltat i que tothom escolti l'altre, donar consciència del que està passant. També té un rol de recollir i facilitar que allò no es quedi a l'aire, sinó de fer el seguiment de què passarà després d'aquella sessió o procés, de cuidar que ningú es quedi fora, de generar estratègies i de revisar que quan quelcom no ha anat bé posar eines o generar dinàmiques perquè això canviï."

Impacte

Apoderament de la ciutadania

"Hi ha projectes que és un encàrrec de dalt i la proposta ja està feta. Altres vegades, encara que la proposta estigui feta, en el nostre dia a dia no entenem el treball amb la gent sense incloure-la en la dinàmica o revisar els objectius. Quan treballem amb els consells d'infància i adolescència hi ha uns objectius o uns encàrrecs per part de l'administració, però la nostra feina és dir 'això és així, però vosaltres també com a grup teniu la responsabilitat de generar coses noves'. És estar obertes i obrir els espais perquè això passi. Aquí (al Kiosk) hem intentat fer algunes sessions, però les participants no decideixen si fem un taller de foto o no, bàsicament perquè potser no hi ha l'estructura ni tenim el temps per a dedicar-li. Podem fer un sondeig de 'per la programació de l'any que ve, què voleu fer?', però com que som dues, normalment tirem de coses que ens interessa col·locar o de vincles que hem fet."

"En els consells, grups i projectes que fem sempre dediquem un espai a avaluar com ha anat el projecte i a les avaluacions incloem el com has participat, com t'has sentit, com ho faries diferent... a vegades hi ha avaluacions al final del projecte i a vegades les avaluacions són del feedback del dia a dia que ens permet mesurar com està anant el grup i com ho està vivint."

Facilitació o autogestió?

"Em sembla interessant la figura de persona facilitadora, però també penso que una comunitat o un grup autogestionat pot tirar super bé. Però si el grup no té la voluntat d'analitzar-se dins d'uns paràmetres justos o de revisar els propis rols de poder o dinàmiques internes pot ser que no funcioni bé. En els consells, per exemple, o en molts espais seria interessant treballar les eines perquè en algun moment ja no hi fóssim."